L estreny entre el braços. I jo i tu i elles li besem cada indret del seu cos.
L’introdueixo la llengua entre les esquerdes del cos humit i salat que
surt de l’aigua per trobar-nos en el nostre fortuït i fatídic encontre.
Coneixedor de la llegenda, es sap vençut i deixa de lluitar. El noto
perdre’s entre els nostres cossos i el veiem confessar-nos el triomf com a
soldat i la derrota com a humà. La victòria bèl·lica l’omple d’orgull i vigor a
l’hora d’encastar-nos i el fa oblidar el dolor d’altri o, més ben dit, justificar-lo en
nom de la guerra.
A través de les ràfegues del seu pensament, veiem la por en els ulls de
les dones que ha violat, en els crims comesos, en els saquejos a civils i en les
humiliacions públiques. I sento odi.
M’entretinc a bufar-li el clatell i mentre tu introdueixes el membre viril
entre els teus llavis, jo m’apropo al lòbul la seva orella dreta i li clavo les dents.
Sento la sang en la  boca i els seus xiscles de plaer i em fa mal haver-li
donat una mort tan dolça.